8-4-2011 Eurodisney y Tornada

Tota aventura té un final i així ha estat, avui ha finalitzat el nostre viatge. Primerament ens hem despertat a les 7.30h del matí per esmorzar en el gran menjador de l’hotel Cheyanne. Un hotel ambientat en l’oest americà on hem recarregat les piles per poder aprofitar al màxim el nostre últim matí, en un dels parcs temàtics més visitats, Disneyland Paris. I com no, nosaltres hem gaudit igual o encara més que uns nens petits entre els nostres companys i companyes en les atraccions i espectacles que oferien els seveis del parc. Hem pogut veure diferents personatges com la Minnie, en Mickey, el Pluto entre d’altres, també hem pogut gaudir d’un espectacle en 3D en honor d’en Michael Jackson i una desfilada dels personatges més importants creats per Walt Disney. Al migdia, hem decidit fer una pausa per menjar i descansar les nostres cames i peus de tant anar cap amunt i avall, i per acabar les ultimes compres. A les 3,45h hem fet l’últim punt de trobada a la plaça central del parc Disney, on ens hem dirigit cap el autocar, amb destí a l’aeroport. Durant aquest trajecte ens hem acomiadat dels nostres dos conductors del viatge que ha estat inoblidable, que ens han acompanyat en el transcurs d’aquest camí des del nostre inici a l’aeroport de París. Seguidament hem arribat a l 'aeroport a les 16,30h amb la precaució de no agafar transit i per si hi havia cap problema a l 'avió, i així ha estat, l’avió a sortit amb retràs.

Aquest viatge ha estat fantàstic i molt especial per a nosaltres, ara mateix estem a l’avió per arribar un altre cop al nostre punt de partida. Esperem que el viatge vagi bé i rebre a les nostres famílies amb il·lusió i ganes de veure’ls.

Moltes gràcies a totes les persones que han intervingut en el nostre blog durant tot el viatge, i per últim donar les gracies als professors i famílies que ens han donat la oportunitat de fer aquest viatge, amb moltes anècdotes i noves experiències que ens han quedat per sempre gravades i que mai les oblidarem.

Ana Lladó i Alba Ortega

Imatges fotogràfiques

One of my English experience

Last day in Brussel·les I went to bought some souvenirs. When I entered to the shop I wanted to buy a t-shirt for my brother, but when I found a t-shirt that I liked it there was a problem.

The shop assistant didn’t understand in Spanish so I had to speak in English. For me is a good experience in the travel because it’s an opportunity to practice my English. And when I arrived to Paris I didn’t imagine that I had to speak in English with the French people.

Marta Moure

The spanish shop assistent

Today in Disney I wanted to buy a Coca-Cola and I went to a shop.

When I entered to the shop I asked to the shop assistent where were the Coca-Cola’s.

I speaked with him in english and he answered to me in spanish.

I was so sorprised when I listened he in spanish.

I think that english is very important when you go out of Spain.

Xavi Pitarque

One of my experiences

I have had a few experiences in english during our trip, but I have found a lot of spanish speakers.

The experience that I explain is when I bought a sweater to my brother in Brugges. He wanted one green sweater but in the shop there aren’t his size. And I had to ask to the man for another size, but there aren’t another. Finally I bought the sweater in another color, blue.

I think english is an international language that can help you in all of the situations when you travel around the world.

Helena González

My experience

In the travel I practice my English in different situations , the first time was at the moment of going to the shops to buy I need to talk English because a big part of the shop assistants only know the English to communicate with the foreigners. The other situation that the English help me was in the orientation in the different cities talking with people for the places, an example of this is to find a place to have lunch.

IVAN FERNANDEZ

In the restaurant

This morning at the hotel I practiced my English when I asked for the ingredients of the omelet. Speak English is very important because when you travel around the world , the other people only know his language and English is the only way to communicate with the other persons. In my case I speak English with the chef of the hotel and with the waitress of McDonalds. This experience helps me too improve my English in real situations.

ANA LLADÓ

The hamburguer

In Paris, the teachers gave us free time for buying souvenirs and having lunch. The students decided to go to McDonald’s because is cheaper than others restaurants. I decided to do the same so I went there too. I asked for a hamburger with only meat but the women didn’t understand me because she didn’t speak English. She gave me a hamburger with all of the ingredients that I didn’t like. The second time in Paris that I ate in McDonald’s the women understood me and I could eat very well. This is one of the experiences that I am living in this amazing trip.

Marta Madero

6-4-2011 Gante i Brussel·les

Aquest matí desprès de llevar-nos en aquest fantàstic hotel de Bruges on ens han acollit amb gran respecte i cortesia. Hem començat el dia amb un bon esmorzar i hem agafat forces per tal de fer front al dur dia que ens esperava.

De bon matí ens esperava l’autocar a la porta de l’hotel per tal de portar-nos cap a Gante.

Després de quaranta-cinc minuts d’autocar hem arribat a Gante, on el nostre guia Daniel ens ha explicat i mostrat amb gran entusiasme tots els racons d’aquesta ciutat, des de la seva catedral amb el famós retaule del Corder místic, fins totes les zones més interessants i boniques.

Al migdia hem tornat a agafar l’autocar per dirigir-nos cap a la capital Europea, Brussel·les. Abans d’arribar hem fet una parada a l’Atomium, un espectacular monument on hem pogut fer-nos unes fotografies gràcies al bon dia que ens ha acompanyat durant el trajecte.

Seguidament ens hem dirigit cap al centre de Brussel.les , exactament a la Grand Place. Allà els professors ens han deixat gaudir d’un temps lliure en el que hem pogut dinar i anar de compres.

Desprès “d’arrasar” totes les botigues ens han portat ha donar una volta per tota la ciutat i ens han ensenyat els monuments més importants i més significatius com el “Manneken pis”.

A mitja tarda ens hem acomiadat de Brussel.les per retornar a Bruges on hem sopat i després hem tornat a agafar l’autocar per anar a l’hotel.

Per finalitzat la crònica ens agradaria donar les gràcies a tots els pares i mares que ens estan seguint dia rere dia i que ens donen suport des de casa, a tots aquells que comenten i que no tenen vergonya a l’hora de fer-ho, i als professors i a tots els nostres companys que estan fen possible que aquest viatge sigui meravellós.

Moltes gràcies.

Ismael Sanchez i Xavi Pitarque

Imatges fotogràfiques

"Bonjour" from Paris!

I’m having a lot of fun with this wonderful experience but also it’s a good opportunity to practise English, because most of people from here don’t know Spanish so I had to speak with them in English. Once experience was in a restaurant called Quick where I had to speak in English with the shop assistant. I also used it with a tourist from England who explained us that he was doing sightseeing around Europe. I think that English is a good way to make myself understood and knowing languages gives you the chance to meet new people from all the world around.


Marta Pérez

5-4-2011 Bruges

Amb els primers núvols i la grisor en el cel comença un nou dia en el nostre meravellós viatge. Potser el dia s’inicia amb la nostàlgia d’abandonar París la ciutat del amor, i també la melancolia i la tristor que acompanya el clima, però en els nostres cors no és pas així, perquè avui és un dia gran, el dia en el que el nostre company i amic Víctor Ruiz dóna un pas endavant en la seva maduresa i la seva vida, avui és el dia del 17è aniversari !

Després de l’últim esmorzar a l’hotel Ibis de París ens hem disposat a sortir cap a la propera parada en el nostre itinerari, Bruges, però no abans de dir un últim adéu a la ciutat que tant ens ha fascinat els darrers últims tres dies, i la millor manera d’acomiadar-nos és amb un fort “Au revoire”. Encara que a l’acomiadament no ha predominat l’efusivitat, ja que a les vuit del matí difícilment es pot tenir gaire energia al cos, i per aquest motiu els components del grup de primer de batxillerat volien aprofitar les cinc hores de trajecte per dormir i així refer-se per dintre. Però l’astúcia de la mare Teresa no ha donat ni un segon de descans als alumnes que enganxats a una molt dura i alliçonadora pel•lícula, “Flor del desierto”, han aguant de tirada gairebé tres hores seguides d’autocar. Cap a les onze del matí hem fet una parada a una àrea de servei per estirar cames i agafar aire nou, que ens ha donat les forces necessàries per acabar el trajecte fins a Bruges, on hem arribat aproximadament a la una del migdia. Un cop en aquesta apassionant i medieval ciutat i després d’un parell d’hores per dinar i aprofitar el temps lliure, ens hem dirigit cap a la Grand Place on ens esperaven els nostres guies a la ciutat. Durant tres hores l’únic que podien percebre els nostres ulls era la bellesa dels típics edificis belgues d’estil gòtic, i després d’un llarg recorregut per bona part de Bruges ens hem dirigit a sopar cap un restaurant que no ha deixat indiferent a ningú i que ha sorprès per la seva qualitat i el seu luxe en l’ornamentació dels plats de menjar.

Encara que la vetllada ens ha marcat especialment pel fet que ja hem esmentat anteriorment i que és tan especial per a nosaltres, l’aniversari del Víctor Ruiz. Un cop acabat el sopar hem depositat sobre el cap d’aquesta gran persona una corona feta per nosaltres amb trossos del mantell de la taula i li hem lliurat el nostre regal per a ell, així com han fet els professors tot seguit. Però el moment clau ha estat quan la directora del col•legi li ha fet entrega d’un sobre de part del seu pare i la seva família, que fins i tot a milers de quilòmetres de distància han volgut estar present en el cor i la felicitat del seu fill. Dins d’aquest sobre hi havia una entrada per a la semifinal de la Champions al Cam Nou, el partit del Barça contra el Madrid, així com una carta escrita pel propi puny i lletra de la família Ruiz, i evidentment el nostre amic no ha pogut contenir l’emoció i les llàgrimes han banyat la seva cara fent així més memorable el moment. Després de menjar el pastís ens hem dirigit finalment cap a l’autocar per anar cap a l’hotel de Bruges, el que es presenta com el més fascinant i luxós de tots.

Per acabar cal remarcar una frase que ha dit el nostre benvolgut i estimat professor Josep Torrents aquest matí, que diu així: “En el món hi ha dues classes de persones, les que veuen com passen les coses i les que fan que passin les coses”, cadascú pot treure les seves pròpies conclusions però dóna molt per reflexionar.

Cal agrair a la família Ruiz el somriure i les llàgrimes que li han aconseguit treure al Víctor en un moment i un viatge que no oblidarà en tota la seva vida, i que afortunadament nosaltres l’hem pogut presenciar i viure amb ell. Moltes gràcies !

Montse Vidal i Martí Periago
Imatges fotogràfiques

Pizza Pino

While we were looking after some cheap place to have dinner we asked a french man if there was a Pizzeria near Les Champs-Elysées: he suggested a restaurant, called Pizza Pino, where a tiniest bottle of water was 6 €. As a result of that the french man made fun out of us or maybe we could not make us understood. SHEILA ROMERO VILLA