Amb els primers núvols i la grisor en el cel comença un nou dia en el nostre meravellós viatge. Potser el dia s’inicia amb la nostàlgia d’abandonar París la ciutat del amor, i també la melancolia i la tristor que acompanya el clima, però en els nostres cors no és pas així, perquè avui és un dia gran, el dia en el que el nostre company i amic Víctor Ruiz dóna un pas endavant en la seva maduresa i la seva vida, avui és el dia del 17è aniversari !
Després de l’últim esmorzar a l’hotel Ibis de París ens hem disposat a sortir cap a la propera parada en el nostre itinerari, Bruges, però no abans de dir un últim adéu a la ciutat que tant ens ha fascinat els darrers últims tres dies, i la millor manera d’acomiadar-nos és amb un fort “Au revoire”. Encara que a l’acomiadament no ha predominat l’efusivitat, ja que a les vuit del matí difícilment es pot tenir gaire energia al cos, i per aquest motiu els components del grup de primer de batxillerat volien aprofitar les cinc hores de trajecte per dormir i així refer-se per dintre. Però l’astúcia de la mare Teresa no ha donat ni un segon de descans als alumnes que enganxats a una molt dura i alliçonadora pel•lícula, “Flor del desierto”, han aguant de tirada gairebé tres hores seguides d’autocar. Cap a les onze del matí hem fet una parada a una àrea de servei per estirar cames i agafar aire nou, que ens ha donat les forces necessàries per acabar el trajecte fins a Bruges, on hem arribat aproximadament a la una del migdia. Un cop en aquesta apassionant i medieval ciutat i després d’un parell d’hores per dinar i aprofitar el temps lliure, ens hem dirigit cap a la Grand Place on ens esperaven els nostres guies a la ciutat. Durant tres hores l’únic que podien percebre els nostres ulls era la bellesa dels típics edificis belgues d’estil gòtic, i després d’un llarg recorregut per bona part de Bruges ens hem dirigit a sopar cap un restaurant que no ha deixat indiferent a ningú i que ha sorprès per la seva qualitat i el seu luxe en l’ornamentació dels plats de menjar.
Encara que la vetllada ens ha marcat especialment pel fet que ja hem esmentat anteriorment i que és tan especial per a nosaltres, l’aniversari del Víctor Ruiz. Un cop acabat el sopar hem depositat sobre el cap d’aquesta gran persona una corona feta per nosaltres amb trossos del mantell de la taula i li hem lliurat el nostre regal per a ell, així com han fet els professors tot seguit. Però el moment clau ha estat quan la directora del col•legi li ha fet entrega d’un sobre de part del seu pare i la seva família, que fins i tot a milers de quilòmetres de distància han volgut estar present en el cor i la felicitat del seu fill. Dins d’aquest sobre hi havia una entrada per a la semifinal de la Champions al Cam Nou, el partit del Barça contra el Madrid, així com una carta escrita pel propi puny i lletra de la família Ruiz, i evidentment el nostre amic no ha pogut contenir l’emoció i les llàgrimes han banyat la seva cara fent així més memorable el moment. Després de menjar el pastís ens hem dirigit finalment cap a l’autocar per anar cap a l’hotel de Bruges, el que es presenta com el més fascinant i luxós de tots.
Per acabar cal remarcar una frase que ha dit el nostre benvolgut i estimat professor Josep Torrents aquest matí, que diu així: “En el món hi ha dues classes de persones, les que veuen com passen les coses i les que fan que passin les coses”, cadascú pot treure les seves pròpies conclusions però dóna molt per reflexionar.
Cal agrair a la família Ruiz el somriure i les llàgrimes que li han aconseguit treure al Víctor en un moment i un viatge que no oblidarà en tota la seva vida, i que afortunadament nosaltres l’hem pogut presenciar i viure amb ell. Moltes gràcies !
Montse Vidal i Martí Periago
Imatges fotogràfiques
